Una sola veu sonava avui al Fossar de les Moreres, la veu de mils que acomiadàvem un dels imprescindibles. Sota un cel gris i una pluja constant, el cos d'en Xirinacs ha sortit de la catedral i ha avançat entre banderes i el fervor popular. No pensava que seriem tants, però m'he endut una grata sorpresa. Allà hi havia joves i vells, de totes les menes, aguantant amb uns quants paraigües el xàfec que queia. Ens ha marxat un dels millors, el sacerdot més entregat a la causa d'aquest país que ha conegut la història. De fet, ha volgut marxar i ningú sap ben bé perquè. Segons la seva carta de comiat, s'havia afartat ja del tot de la covardia d'aquest poble i els seus líders. Potser no volia viure més o potser no volia viure més veient això, qui sap.
Mossèn Xirinacs ha estat una de les figures exemplars d'aquest país en la lluita per la independència i pels drets socials. Molts no vam veure, però hem conegut més tard, les seves accions de protesta en les darreries del franquisme. Era un home a qui no importava quedar-se sol defensant una causa, tenia més pebrots que ningú. Va formar part de l'Assemblea de Catalunya, igual que tants dels nostres actuals líders, però ell no es va quedar aferrat a una butaca a la mínima que va poder. Va demostrar valentia palplantant-se dia rere dia, en solitari, davant la presó Model reclamant l'amnistia dels presos polítics del franquisme. Durant un breu període, va ocupar un escó del Senat en representació de l'històric BEAN (Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional) i mai va cessar la seva activitat política per cap motiu del món. A principis d'aquest nou segle, va realitzar un seguit d'accions semblants a les de la transició. Aquest cop va fer-ho a la plaça de Sant Jaume i el motiu era reclamar la independència d'aquest país davant la institució que a tots ens representa.
Molts polítics de dretes i mitjans d'ambdues tendències només han fet al·lusió a la figura de mossèn Xirinacs per recordar que en un discurs al Fossar de les Moreres va declarar-se obertament amic d'ETA i de Batasuna. És trist que la societat, massificada per aquests gran mitjans, només hagi de recordar la figura d'en Xirinacs per una frase d'un discurs d'una de les moltes diades que ha presidit o en què ha participat. El discurs, ni molt menys tenia ETA com a eix central, però recordant els discurs de Gandhi, en Xirinacs va expressar la seva tendència a situar-se, dins de tot conflicte, en favor del bàndol agredit, encara que aquest sigui violent. Xirinacs va fer una profusió innegable de les vies no-violentes d'alliberament, però reconeixia l'Estat espanyol com un dels principals agressors en el conflicte, també a casa nostra.
Per ell i per la seva causa, que també és la nostra, dedico un sentit comiat a aquest lluitador.
Mossèn Xirinacs ha estat una de les figures exemplars d'aquest país en la lluita per la independència i pels drets socials. Molts no vam veure, però hem conegut més tard, les seves accions de protesta en les darreries del franquisme. Era un home a qui no importava quedar-se sol defensant una causa, tenia més pebrots que ningú. Va formar part de l'Assemblea de Catalunya, igual que tants dels nostres actuals líders, però ell no es va quedar aferrat a una butaca a la mínima que va poder. Va demostrar valentia palplantant-se dia rere dia, en solitari, davant la presó Model reclamant l'amnistia dels presos polítics del franquisme. Durant un breu període, va ocupar un escó del Senat en representació de l'històric BEAN (Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional) i mai va cessar la seva activitat política per cap motiu del món. A principis d'aquest nou segle, va realitzar un seguit d'accions semblants a les de la transició. Aquest cop va fer-ho a la plaça de Sant Jaume i el motiu era reclamar la independència d'aquest país davant la institució que a tots ens representa.
Molts polítics de dretes i mitjans d'ambdues tendències només han fet al·lusió a la figura de mossèn Xirinacs per recordar que en un discurs al Fossar de les Moreres va declarar-se obertament amic d'ETA i de Batasuna. És trist que la societat, massificada per aquests gran mitjans, només hagi de recordar la figura d'en Xirinacs per una frase d'un discurs d'una de les moltes diades que ha presidit o en què ha participat. El discurs, ni molt menys tenia ETA com a eix central, però recordant els discurs de Gandhi, en Xirinacs va expressar la seva tendència a situar-se, dins de tot conflicte, en favor del bàndol agredit, encara que aquest sigui violent. Xirinacs va fer una profusió innegable de les vies no-violentes d'alliberament, però reconeixia l'Estat espanyol com un dels principals agressors en el conflicte, també a casa nostra.
Per ell i per la seva causa, que també és la nostra, dedico un sentit comiat a aquest lluitador.
2 reaccions:
Hola Marc.
Vull dir que coincideixo plenament amb els teus comentaris sobre En Xirinacs.
Ara només ens caldrà que la seva llavor germini i que, de mica en mica, nosaltres siguem cada vegada més coherents i conscients que les activitats pacífiques de tanta gent arreu de Catalunya a favor de la nostra entitat nacional han de tenir continuïtat a fi que un dia el nostre poble, la nostra nació sigui, plenament i arreu, reconeguda.
NO siguem + esclaus.
Hola Marc,
M'es dificil acomiadar un amic d'Eta. Dirás que estic influenciat pels grans mitjans, però allò va ser una taca negra dins de la seva carrera pacífica innegable. ETA és una organització terrorista i com a tal assasina gent innocent (i sense causa, perquè ja no tenen ni objectiu polític) i de la qual ningú amb una mica d'essència democràtica es pot sentir amiga. Ojo, crec jo.
Una abraçada veí!
Laure
Publica un comentari