Altre adjectiu no mereixen els organitzadors del festival més 'chic' del sud d'Europa després de les declaracions del seu director, José Luis Morán, al diari AVUI. Sembla una qüestió que hàgim de repetir dia sí i dia també, però les ganivetades que un estúpid ignorant com aquest deixa anar amb aquesta alegria ens haurien de remoure una mica els budells. El quid de la qüestió és a la darrera pregunta, on el jove director assegura que no pensa incloure música en català a la cartellera del FIB perquè passa de nacionalismes, l'hauríem feta grossa! Només em queda posar-me les mans al cap davant d'una bestiesa com aquesta.
Tot seguit assegura que ell creu en la gent que mostra la seva cultura d'una forma més massiva, un idiota més dels que pensen que a Catalunya només sabem ballar sardanes. Què collons ve a predicar aquest? Massiva, massiva... encara no s'ha adonat que la majoria del seu públic és anglosaxó i l'hi rebufa la música en castellà? La cultura espanyola és massiva a Europa? Quin poc enteniment. Resultarà que fer música en anglès o en castellà és modern i comercial, però practicar el mateix estil en català resulta de provincià nacionalista de faixa i espardenya.
No acaba tot aquí, existeix una corrent espanyola de modernitat de pa sucat amb oli que sembla no tenir cap escrúpol en anorrear el producte musical fet en llengua 'no habitual'. Qui més potencia la politització de la llengua i de la música no som precisament nosaltres. Des d'Espanya s'ha utilitzat sempre la marginació de les tres llengües no castellanes de l'Estat com una arma de xoc de forma política. Ara, en els temps moderns, l'estratègia s'aplica des de l'àmbit comercial. Als mitjans musicals espanyols es tracta les cultures catalana, gallega i basca com un vell reducte de folklorisme en vies d'extinció. Els 'fibers' són víctimes i botxins d'aquesta mateixa trampa, allò més 'cool' és anglès, sinó, és espanyol. Els catalans som uns pobres arreplegats que no en sabem de ser moderns i ells no tindran cap vergonya en dir-nos-ho clarament.
Un temps enrere em feia certa gràcia això d'anar al FIB, però crec que parlant aquesta llengua que parlo no resulto prou massiu com per conviure amb espanyols o anglesos. FIB, te'n pots anar a fer punyetes...
Tot seguit assegura que ell creu en la gent que mostra la seva cultura d'una forma més massiva, un idiota més dels que pensen que a Catalunya només sabem ballar sardanes. Què collons ve a predicar aquest? Massiva, massiva... encara no s'ha adonat que la majoria del seu públic és anglosaxó i l'hi rebufa la música en castellà? La cultura espanyola és massiva a Europa? Quin poc enteniment. Resultarà que fer música en anglès o en castellà és modern i comercial, però practicar el mateix estil en català resulta de provincià nacionalista de faixa i espardenya.
No acaba tot aquí, existeix una corrent espanyola de modernitat de pa sucat amb oli que sembla no tenir cap escrúpol en anorrear el producte musical fet en llengua 'no habitual'. Qui més potencia la politització de la llengua i de la música no som precisament nosaltres. Des d'Espanya s'ha utilitzat sempre la marginació de les tres llengües no castellanes de l'Estat com una arma de xoc de forma política. Ara, en els temps moderns, l'estratègia s'aplica des de l'àmbit comercial. Als mitjans musicals espanyols es tracta les cultures catalana, gallega i basca com un vell reducte de folklorisme en vies d'extinció. Els 'fibers' són víctimes i botxins d'aquesta mateixa trampa, allò més 'cool' és anglès, sinó, és espanyol. Els catalans som uns pobres arreplegats que no en sabem de ser moderns i ells no tindran cap vergonya en dir-nos-ho clarament.
Un temps enrere em feia certa gràcia això d'anar al FIB, però crec que parlant aquesta llengua que parlo no resulto prou massiu com per conviure amb espanyols o anglesos. FIB, te'n pots anar a fer punyetes...
3 reaccions:
Sembla ser que el FIB és El Festival Alternatiu per excel·lència, o almenys això pregonen des de Benicàssim. Què en té d'alternativa la massivitat? No sé suposa que són cools i exclusius i rars i un poc extravagants els que hi acudeixen? Si són tan undergrounds perquè deixen que els marquin amb un braçalet que no es treuran ni quan s'hagi tornat marró?
Fer esdevindre massiu allò que es vol vendre com a alternatiu és convertir l'alternativitat en quelcom comercial i, per lu tantu, perd la seva raó de ser. Com a mínim, que no ho neguin.
1 petó.
Gemma
Ah! I l'any que ve me'n vaig al FIB a fer d'espontània i assaltar un escenari amb envetades i ballar sardanes... Serà el que en diuen "fusió amb arrels tradicionals" que també és molt in!
Els rals han desaparescut. Anem amb euros, ara.Quants més consumidors, millor. La mística i l'aliment són negocis, i els tenen els de sempre, i a aquests no els vinguis amb romanços.
Al fib, qui li vulgui dir alternatiu, vale. Segur que ho posa en algun cartell o que no s'hi trobarà els quillajos del parque.
Ara bé, cal no confondre: Antony and the Johnsons és superb, ell no en té la culpa. La culpa és de la maquinària i sobretot, de l'apropiació del llenguatge. Dieu-ho així: mercaaaat!més públiiic! dineeers! així no renegaran els catalans que també creguin tenir talent extra o meta-40principales.
Què és això de ser diferent? Com llegia l'altre dia, tots ens assemblem en que volem ser diferents...
Fins que no es desentroni aquesta perspectiva,fins que no es banalitzi, concerts d'aquests plens de gom-a-gom garantits. Rèdit social+ música no-indigesta + vulnerabilitat a la publicitat. També està bé ignorar, i també està bé descobrir secrets grups dins l'habitació i dir: joder com estic volant amb això, i com seguiré volant aquí... i nom cal ni parlar-ne cada 2x3 ni pagar molts eypos per veure directes que ni fred ni calor.
L'alternativitat, si existeix, només ha de tenir rèdit per un mateix. Em sembla que no existeix, per això. Ai, ara no ho sé. La qüestió és que les sensacions siguin edificants per a un mateix. Si eventualment s'aconsegueixen connexions amb algú altre per camins poc habituals i per tant més sorprenents i incisius, tot això que és té. N'hi ha tants com neurones a la nostra ment recargolada, però no s'ha de desviar l'exercici del motiu principal: un mateix, en aquest cas. Així la dignitat s'esborra del debat si no hi ha 'para con'.
1 petó
aquest bloc és maco.
oh.. stic tan cansada q no puc aportar res lucid al teu post, com sempre al mes pur estil duran, q menkanta =)
xo k un day off em conectare de nou al mon i prometo seguir aquest blog, q pinta molt b i a mes lo parte
jaja vagi molt b per mallorca. ja ensenyaras fotos dsmoking a la comunio q segur q tho passes la mar de be amb el menjar el cava a dojo i la musica cutre caracteristica
i concert de muguruza! quina enveja!
molts petonssss krinyu (darling XD)
Publica un comentari